Por Equipo ElCálculo Actualizado: julio 2026

Rentabilidad histórica de los mercados financieros: qué esperar

Antes de invertir, conviene conocer qué han dado históricamente las principales clases de activo: renta variable, bonos, oro e inmobiliario. Esta guía reúne datos reales, explica la diferencia entre rentabilidad nominal y real, y muestra cómo usarlos para planificar con prudencia.

Este artículo es informativo. Los datos históricos no garantizan rentabilidades futuras.

Por qué estudiar la rentabilidad histórica

La rentabilidad pasada no garantiza la futura — esta advertencia aparece en todo folleto de inversión y es cierta. Pero el historial de los mercados financieros es la única referencia objetiva disponible para hacer proyecciones. Ignorarlo equivale a planificar un viaje sin mirar nunca el mapa.

Warren Buffett, uno de los inversores más exitosos de la historia, lleva décadas defendiendo que la renta variable estadounidense —y global— es el vehículo más poderoso para la creación de riqueza a largo plazo para el inversor ordinario. John Bogle, fundador de Vanguard e inventor del fondo indexado, fue más allá: demostró que la mayoría de los gestores activos no baten al mercado a largo plazo después de comisiones, y que invertir en el índice amplio con costes bajos es la estrategia con mayor probabilidad de éxito estadístico.

La filosofía de inversión pasiva que hoy manejan decenas de millones de personas en todo el mundo descansa sobre un dato histórico sólido: el S&P 500 ha rentado aproximadamente un 10 % nominal anual desde su creación, y el MSCI World en torno al 8-9 % nominal desde 1970. Estos números no son promesas, pero sí son la mejor referencia disponible para construir un plan financiero realista.

Usar el pasado como referencia no significa extrapolar los mejores periodos. La prudencia exige trabajar con rentabilidades reales conservadoras, no con los picos históricos.

El S&P 500: referencia de renta variable americana

El S&P 500 es el índice que agrupa las 500 mayores empresas cotizadas de Estados Unidos por capitalización bursátil. Incluye compañías como Apple, Microsoft, Amazon, Alphabet y Berkshire Hathaway. Al invertir en él, se participa en el crecimiento de la economía estadounidense de forma diversificada.

Los datos históricos son contundentes. Desde 1928, el S&P 500 ha generado una rentabilidad media anual nominal de aproximadamente el 10 %. En términos reales —descontando la inflación media del 3 % en ese periodo—, la rentabilidad real ronda el 7 % anual. Esto significa que 10.000 € invertidos hace 30 años en un fondo que replicase el S&P 500 valdrían hoy aproximadamente 174.000 € nominales.

S&P 500 por décadas

DécadaRentabilidad anualizada (nominal)Contexto
1950–1959+19,4 %Reconstrucción postguerra, boom industrial
1960–1969+7,8 %Gran sociedad, inicio Vietnam
1970–1979+5,9 %Estanflación, crisis del petróleo
1980–1989+17,5 %Desinflación, auge tecnológico inicial
1990–1999+18,2 %Burbuja punto com, globalización
2000–2009−0,9 %Burbuja punto com + crisis 2008 (década perdida)
2010–2019+13,6 %Recuperación, QE, auge tecnológico
2020–2025+14,2 %Covid, estímulos fiscales, IA

La peor década fue 2000–2009, con una rentabilidad anual media de −0,9 %: la explosión de la burbuja puntocom en 2000–2002 y la crisis financiera global de 2008 se superpusieron en el mismo periodo de diez años. La mejor fue 1990–1999, con un +18,2 % impulsado por la burbuja tecnológica.

El dato más importante para el inversor a largo plazo: en ningún periodo de 20 años consecutivos el S&P 500 ha dado una rentabilidad negativa en términos nominales. El peor periodo de 20 años registrado fue 1929–1948 (incluyendo el crack del 29 y la Segunda Guerra Mundial), que aun así fue positivo. A mayor horizonte temporal, menor la probabilidad histórica de pérdidas.

El MSCI World: mercados globales desarrollados

El MSCI World es el índice de referencia para los inversores que quieren exposición diversificada a la renta variable global de países desarrollados. Agrupa aproximadamente 1.500 empresas de 23 países, con una ponderación mayor hacia Estados Unidos (en torno al 65-70 % del índice), seguido de Japón, Reino Unido, Francia, Canadá y Alemania.

Desde su creación en 1970, el MSCI World ha generado una rentabilidad anual media nominal de aproximadamente el 8-9 %. En términos reales, tras descontar la inflación de los países desarrollados, la rentabilidad real se sitúa en torno al 5-6 % anual.

Comparado con el S&P 500, el MSCI World ofrece mayor diversificación geográfica, lo que teóricamente reduce el riesgo de concentración en un único mercado. Sin embargo, dado el peso dominante de las empresas estadounidenses en el índice, la correlación entre ambos es muy alta (en torno al 0,95). En la práctica, ambos se mueven de forma muy similar, con el S&P 500 superando al MSCI World en los periodos de fortaleza de la economía americana.

La volatilidad del MSCI World es similar a la del S&P 500: caídas del 30-50 % en mercados bajistas severos son posibles (ocurrió en 2008 y en marzo de 2020). El horizonte mínimo recomendado para invertir en renta variable global es de al menos 10 años.

Renta fija: bonos del Estado

Los bonos del Estado son instrumentos de deuda emitidos por gobiernos para financiarse. El inversor presta dinero al gobierno a cambio de un cupón periódico y la devolución del principal al vencimiento. Son considerados la clase de activo de menor riesgo dentro de una cartera diversificada.

Su rentabilidad real —tras descontar la inflación— ha sido históricamente baja, especialmente en la última década. Entre 2012 y 2021, los tipos de interés en zona euro se mantuvieron en niveles ultrabajos o incluso negativos, lo que hizo que los bonos del Estado alemán (bund) y el español cotizasen por encima de su valor nominal, ofreciendo rentabilidades reales negativas.

Yields históricos de referencia (bono a 10 años)

AñoBono España 10 añosBund alemán 10 añosUS Treasury 10 años
20104,2 %2,8 %3,3 %
20125,8 %1,6 %1,8 %
20151,7 %0,5 %2,3 %
20181,4 %0,2 %3,0 %
20210,4 %−0,4 %1,5 %
20233,8 %2,7 %4,5 %
20263,2 %2,2 %4,2 %

La rentabilidad real histórica de los bonos soberanos de alta calidad crediticia (Alemania, EEUU) ha sido del 0-1 % real anual a largo plazo. Los bonos españoles han ofrecido un diferencial positivo respecto al bund por la prima de riesgo país, pero también con mayor riesgo percibido, como quedó patente en la crisis de deuda soberana de 2012 (bono a 10 años por encima del 6 %).

El papel de los bonos en una cartera diversificada no es batir a la renta variable: es reducir la volatilidad global y actuar como amortiguador en mercados bajistas. En las recesiones graves, los bonos de alta calidad (flight to safety) suelen subir de precio cuando las bolsas caen, proporcionando descorrelación parcial.

Oro: cobertura histórica, no motor de rentabilidad

El oro es quizás el activo más incomprendido por los inversores particulares. Desde que Nixon suspendió la convertibilidad del dólar en oro en 1971, el metal precioso ha pasado de cotizar en torno a 35 $/oz a superar los 3.000 $/oz en 2026. Eso supone una rentabilidad nominal anual aproximada del 8 % entre 1971 y 2026.

Sin embargo, si descontamos la inflación acumulada en ese mismo periodo, la rentabilidad real del oro es de aproximadamente el 3-4 % anual. Y este cálculo oculta una realidad importante: el oro tiene periodos muy largos de rentabilidad real negativa. Entre 1980 y 2000, el oro perdió más del 70 % de su valor en términos reales. Un inversor que hubiese comprado oro en el pico de 1980 habría tardado más de 25 años en recuperar su poder adquisitivo.

Las características clave del oro como activo son:

  • No genera ingresos: a diferencia de las acciones (dividendos), los bonos (cupones) o los inmuebles (alquileres), el oro no produce ningún flujo de caja. Su única rentabilidad proviene de que alguien pague más por él en el futuro.
  • Alta volatilidad: el precio del oro puede caer o subir un 30-40 % en un año. No es un activo estable.
  • Cobertura en crisis extremas: históricamente sube en periodos de deflación, guerras e incertidumbre extrema, cuando los activos financieros convencionales colapsan. Tuvo un comportamiento excelente en 2008, en el periodo COVID-19 de 2020 y en los conflictos geopolíticos de 2022-2025.

La recomendación estándar en la planificación financiera es no superar el 5-10 % de la cartera en oro, como diversificación y cobertura ante escenarios extremos, no como motor de rentabilidad esperada.

Inmobiliario residencial en España

El inmobiliario es la clase de activo favorita del inversor español, pero a menudo se analiza de forma incompleta. Para calcular la rentabilidad real del inmueble hay que sumar dos componentes: la revalorización del precio y la rentabilidad por alquiler.

El precio medio del metro cuadrado en España alcanzó su máximo en 2007 (en torno a 2.100 €/m² según el Ministerio de Vivienda), cayó hasta los 1.300 €/m² en 2014 (una caída del 38 %) y desde entonces ha recuperado niveles superiores a los máximos previos en muchas zonas, especialmente en Madrid, Barcelona y capitales de provincia con presión turística.

Considerando todo el ciclo largo (1985–2026), la revalorización nominal del precio de la vivienda en España ha sido de aproximadamente el 3-4 % anual. Sumando la rentabilidad bruta por alquiler (en torno al 3-4 % en capitales), la rentabilidad total nominal a largo plazo se sitúa en el 5-7 % anual.

Sin embargo, la comparación con la renta variable requiere ajustar por los costes reales del inmobiliario:

  • Costes de adquisición: IVA o ITP (6-10 %), notaría, registro, gestoría (2-3 %).
  • Costes de mantenimiento: IBI, comunidad, seguros, reparaciones (1-2 % anual del valor).
  • Vacancia: el inmueble no siempre está alquilado.
  • Gestión activa: requiere tiempo y dedicación, a diferencia de un fondo indexado.
  • Iliquidez: vender un inmueble puede llevar meses y tiene costes de transacción elevados.

Una vez descontados estos costes, la rentabilidad real neta del inmobiliario residencial en España es comparable a la de la renta variable, pero con mucha menos liquidez y mayor carga de gestión. El inmobiliario es una clase de activo legítima, pero no es inherentemente superior a los fondos indexados: simplemente tiene características diferentes.

Comparativa: todas las clases de activo vs inflación

Clase de activo Rentabilidad nominal media Rentabilidad real media Volatilidad Liquidez Horizonte recomendado
S&P 500~10 % anual~7 % anualAltaAlta10+ años
MSCI World~8-9 % anual~5-6 % anualAltaAlta10+ años
Bonos del Estado~3-4 % anual~0-1 % anualBaja-MediaAlta1-7 años
Oro~8 % anual*~3-4 % anual*AltaAltaDiversificación
Inmobiliario (ES)~5-7 % anual~2-4 % anualMediaBaja10+ años
Depósitos / Letras~2-4 % anual~0-1 % anualMuy bajaAlta0-2 años
Inflación (referencia)~2-3 % anual0 % (es la referencia)———

*Rentabilidad del oro calculada desde 1971 (fin del patrón oro). Incluye periodos de gran variabilidad: 1980-2000 rentabilidad real negativa; 2000-2026 muy positiva.

La tabla deja clara la jerarquía histórica: la renta variable global es la clase de activo con mayor rentabilidad real a largo plazo, pero también con mayor volatilidad a corto y medio plazo. Los bonos y depósitos preservan capital con menor riesgo pero apenas superan la inflación en términos reales. El oro es una cobertura, no una fuente de rentabilidad predecible.

Cómo usar estos datos para planificar

Conocer las rentabilidades históricas no es suficiente: hay que saber aplicarlas correctamente para no cometer errores de planificación.

Usa rentabilidades reales conservadoras

Para cualquier proyección financiera, trabaja siempre con la rentabilidad real (descontada la inflación), no con la nominal. Y dentro de la rentabilidad real, usa valores conservadores, no los promedios históricos máximos:

  • Renta variable global: usa el 4-5 % real anual como supuesto conservador (el promedio histórico es mayor, pero los periodos pasados no se repetirán necesariamente).
  • Cartera mixta 60/40 (60 % RV, 40 % renta fija): usa el 2-3 % real anual.
  • Bonos y depósitos: usa el 0-1 % real anual.

El riesgo de secuencia de rentabilidades

Un concepto fundamental que los datos históricos promedio no capturan es el riesgo de secuencia (sequence of returns risk). En la fase de acumulación (cuando estás aportando dinero), una mala racha inicial tiene menor impacto porque sigues comprando participaciones baratas. Pero en la fase de retirada (jubilación), una caída fuerte en los primeros años puede devastar un patrimonio incluso si el promedio a largo plazo es positivo.

Por ejemplo: si te jubilaste en 2000 con 100.000 € en el S&P 500 y retiraste 5.000 € anuales, la caída del 49 % entre 2000 y 2002 y la del 55 % en 2008-2009 podrían haber agotado tu cartera mucho antes de lo esperado, aunque el promedio a 30 años fuese positivo.

La solución clásica es mantener un colchón de liquidez equivalente a 2-3 años de gastos en efectivo o bonos a corto plazo durante la fase de retirada, para no verse obligado a vender renta variable en un momento de caída.

No extrapoles los máximos históricos

La década 2010–2019 fue excepcional para la renta variable: tipos de interés en mínimos históricos, expansión cuantitativa masiva y dominancia global de las grandes tecnológicas americanas. Usar esa década como referencia para planificar los próximos 30 años es un error.

Del mismo modo, la rentabilidad del oro en 2020-2025 ha sido extraordinaria por factores geopolíticos específicos. No extrapolues picos excepcionales: trabaja con medias largas y supuestos conservadores.

Proyecta el crecimiento de tu cartera con diferentes rentabilidades:

→ Calculadora de interés compuesto

Calcula cuánto necesitas ahorrar al mes para llegar a tu meta:

→ Simulador de ahorro

Preguntas frecuentes

¿Qué rentabilidad anual es realista esperar de un fondo indexado global?

Una rentabilidad nominal del 7-9 % anual es la referencia histórica para un fondo indexado global (MSCI World o S&P 500). En términos reales —descontando inflación del 2-3 %—, la rentabilidad esperada es del 4-6 % anual. Para planificación financiera conservadora, usa el 4-5 % real. Recuerda que esto es una media a largo plazo: habrá años de +20 % y años de −30 %.

¿Ha perdido dinero el S&P 500 a largo plazo alguna vez?

No existe ningún periodo de 20 años consecutivos en el que el S&P 500 haya generado rentabilidad negativa en términos nominales desde su creación. El peor periodo de 20 años fue 1929–1948 (incluyendo el crack del 29 y la Segunda Guerra Mundial), con una rentabilidad positiva pero modesta. A mayor horizonte temporal, menor la probabilidad histórica de pérdidas.

¿Por qué el oro no es una buena inversión a largo plazo?

El oro no genera ingresos (dividendos, alquileres, cupones): su única rentabilidad proviene de la revalorización del precio. A largo plazo su rentabilidad real ronda el 1-2 % anual, similar a la inflación. Además, tiene periodos muy largos de rentabilidad real negativa (1980–2000). Su valor real es como cobertura en periodos de incertidumbre extrema y deflación, no como motor de crecimiento patrimonial. Una asignación del 5-10 % de la cartera como diversificación tiene sentido; más de eso, difícilmente.

Ver también

Per l'equip ElCálculoActualitzat: juliol de 2026

Rendiment històric dels mercats financers: què esperar

Abans d'invertir, és bo saber què han ofert històricament les principals classes d'actius: accions, bons, or i béns immobles. Aquesta guia reuneix dades reals, explica la diferència entre rendiments nominals i reals, i mostra com utilitzar-les per planificar amb intel·ligència.

Aquest article és informatiu. Les dades històriques no garanteixen rendiments futurs.

Per què estudiar la rendibilitat històrica

El rendiment passat no garanteix el rendiment futur — aquest avís apareix en tots els prospectes d'inversió, i és cert. Però la història dels mercats financers és l'única referència objectiva disponible per fer projeccions. Ignorar-la equival a planificar un viatge sense mirar mai el mapa.

Warren Buffett, un dels inversors més exitosos de la història, ha argumentat durant dècades que les accions dels EUA — i globals — són el vehicle més potent per a la creació de riquesa a llarg termini per a l'inversor comú. John Bogle, fundador de Vanguard i inventor del fons indexat, va anar més enllà: va demostrar que la majoria de gestors actius no superen el mercat a llarg termini després de les comissions, i que invertir en l'índex ampli a baixos costos és l'estratègia estadísticament més exitosa.

La filosofia d'inversió passiva que avui tenen desenes de milions de persones arreu del món es basa en un fet històric sòlid: el S&P 500 ha retornat aproximadament un 10% nominal anual des de la seva creació, i el MSCI World al voltant del 8-9% nominal des de 1970. Aquestes xifres no són promeses, però són la millor referència disponible per construir un pla financer realista.

Utilitzar el passat com a referència no vol dir extrapolar els millors períodes. La prudència requereix treballar amb rendiments reals conservadors, no amb pics històrics.

El S&P 500: Referent d'accions dels EUA

El S&P 500 és l'índex que agrupa les 500 empreses cotitzades més grans dels Estats Units per capitalització de mercat. Inclou empreses com Apple, Microsoft, Amazon, Alphabet i Berkshire Hathaway. Invertint-hi, participes en el creixement de l'economia nord-americana de manera diversificada.

Les dades històriques són convincents. Des de 1928, S&P 500 ha generat un rendiment anual nominal mitjà d'aproximadament el 10%. En termes reals – descomptant la inflació mitjana del 3% en aquell període – el rendiment real és d'aproximadament el 7% anual. Això significa que 10.000 € invertits fa 30 anys en un fons que replicava el S&P 500 valdrien aproximadament 174.000 € nominalment avui dia.

S&P 500 durant dècades

DècadaRendiment anualitzat (nominal)Context
1950–1959+19,4 %Reconstrucció posterior a la guerra, auge industrial
1960–1969+7,8 %Gran col·laboració, comença Vietnam
1970–1979+5,9 %Estagflació, crisi del petroli
1980–1989+17,5 %Desinflació, un primer boom tecnològic
1990–1999+18,2 %Bombolla puntcom, globalització
2000–2009−0,9%Bombolla punt com + crisi 2008 (dècada perduda)
2010–2019+13,6 %Recuperació, QE, boom tecnològic
2020–2025+14,2 %Covid, estímul fiscal, IA

La pitjor dècada va ser 2000–2009, amb un rendiment anual mitjà del −0,9%: la bombolla puntcom esclatant entre 2000 i 2002 i la crisi financera global de 2008 es van solapar en el mateix període de deu anys. La millor va ser 1990–1999, amb un +18,2% impulsat per la bombolla tecnològica.

El fet més important per a l'inversor a llarg termini: en cap període de 20 anys consecutius el S&P 500 ha donat un rendiment negatiu en termes nominals. El pitjor període de 20 anys registrat va ser 1929–1948 (incloent la crisi de 1929 i la Segona Guerra Mundial), que encara era positiu. Com més llarg era l'horitzó temporal, menor era la probabilitat històrica de pèrdues.

El MSCI World: Mercats globals desenvolupats

El MSCI World és l'índex de referència per a inversors que volen una exposició diversificada a accions globals en països desenvolupats. Agrupa aproximadament 1.500 empreses de 23 països, amb un pes més alt cap als Estats Units (al voltant del 65-70% de l'índex), seguits pel Japó, el Regne Unit, França, Canadà i Alemanya.

Des de la seva creació el 1970, MSCI World ha generat un rendiment anual nominal mitjà d'aproximadament el 8-9%. En termes reals, després de descomptar la inflació als països desenvolupats, el rendiment real és d'uns 5-6% anuals.

En comparació amb S&P 500, el MSCI World ofereix una major diversificació geogràfica, cosa que teòricament redueix el risc de concentració en un sol mercat. Tanmateix, donat el pes dominant de les empreses nord-americanes a l'índex, la correlació entre ambdues és molt alta (al voltant de 0,95). A la pràctica, ambdues es mouen de manera molt similar, amb la S&P 500 superant la MSCI World en períodes de fortalesa de l'economia nord-americana.

La volatilitat del MSCI World és similar a la del S&P 500: són possibles caigudes del 30-50% en mercats baixistes severs (va passar el 2008 i el març de 2020). L'horitzó mínim recomanat per invertir en accions globals és almenys de 10 anys.

Renda fixa: bons del govern

Els bons governamentals són instruments de deute emesos pels governs per finançar-se a si mateixos. L'inversor presta diners al govern a canvi d'un cupó periòdic i del retorn del capital al venciment. Es consideren la classe d'actius de menor risc dins d'una cartera diversificada.

El seu rendiment real – després de descomptar la inflació – ha estat històricament baix, especialment en l'última dècada. Entre 2012 i 2021, els tipus d'interès a la zona euro es van mantenir en nivells ultrabaixos o fins i tot negatius, fet que va fer que els bons governamentals alemanys (bund) i els bons espanyols es negociessin per sobre del seu valor nominal, oferint rendiments reals negatius.

Rendiments històrics de referència (bons a 10 anys)

AnyVal de 10 anys a EspanyaBund alemany 10 anysTresor dels EUA 10 anys
20104,2 %2,8 %3,3 %
20125,8 %1,6 %1,8 %
20151,7 %0,5 %2,3 %
20181,4 %0,2 %3,0 %
20210,4 %−0,4%1,5 %
20233,8 %2,7 %4,5 %
20263,2 %2,2 %4,2 %

El rendiment real històric dels bons sobirans d'alta qualitat (Alemanya, EUA) ha estat del 0-1% real anual a llarg termini. Els bons espanyols han ofert un diferencial positiu respecte al bund a causa de la prima de risc del país, però també amb un risc percebut més alt, com es va veure en la crisi del deute sobirà de 2012 (bons a 10 anys per sobre del 6%).

El paper dels bons en una cartera diversificada no és superar les accions: és reduir la volatilitat global i actuar com a coixí en mercats baixistes. En recessions severes, els bons d'alta qualitat (fugint cap a la seguretat) tendeixen a pujar de preu quan els mercats borsaris cauen, proporcionant una decoració parcial.

Or: cobertura històrica, no un motor de rendibilitat

L'or és potser l'actiu més mal entès pels inversors individuals. Des que Nixon va suspendre la convertibilitat del dòlar en or el 1971, el metall preciós ha passat de cotitzar a uns 35 dòlars/unça a més de 3.000 dòlars/unça el 2026. Això és un retorn nominal anual aproximat del 8% entre 1971 i 2026.

Tanmateix, si descomptem la inflació acumulada durant aquest mateix període, el rendiment real de l'or és aproximadament del 3-4% anual. I aquest càlcul amaga una realitat important: l'or té períodes molt llargs de rendiments reals negatius. Entre 1980 i 2000, l'or va perdre més del 70% del seu valor en termes reals. Hauria calgut més de 25 anys perquè un inversor que hagués comprat or al pic de 1980 recuperés el seu poder adquisitiu.

Les característiques clau de l'or com a actiu són:

  • No genera ingressos: a diferència de les accions (dividends), bons (cupons) o béns immobles (lloguers), l'or no genera cap flux de caixa. El seu únic retorn prové d'algú que en pagarà més en el futur.
  • Alta volatilitat: El preu de l'or pot caure o pujar entre un 30 i un 40% en un any. No és un actiu estable.
  • Cobertura en crisis extremes: històricament augmenta en períodes de deflació, guerres i incertesa extrema, quan els actius financers convencionals col·lapsen. Va tenir un rendiment excel·lent el 2008, durant el període de la COVID-19 de 2020 i en els conflictes geopolítics de 2022-2025.

La recomanació estàndard en la planificació financera és no superar el 5-10% de la cartera en or, com a forma de diversificació i cobertura contra escenaris extrems, no com a motor dels rendiments esperats.

Béns immobles residencials a Espanya

El sector immobiliari és la classe d'actiu preferida de l'inversor espanyol, però sovint s'analitza de manera incompleta. Per calcular la rendibilitat real de la propietat, cal afegir dos components: la revaloració del preu i la rendibilitat del lloguer.

El preu mitjà per metre quadrat a Espanya va assolir el seu màxim el 2007 (al voltant de 2.100 €/m² segons el Ministeri d'Habitatge), va caure fins a 1.300 €/m² el 2014 (una caiguda del 38%) i des de llavors ha recuperat nivells per sobre dels màxims anteriors en moltes zones, especialment a Madrid, Barcelona i capitals provincials amb pressió turística.

Considerant tot el cicle llarg (1985–2026), la revalorització nominal dels preus de l'habitatge a Espanya ha estat d'aproximadament un 3-4% anual. Sumant el rendiment brut del lloguer (al voltant del 3-4% en capital), el rendiment total nominal a llarg termini és del 5-7% anual.

Tanmateix, la comparació amb accions requereix ajustar pels costos reals dels immobles:

  • Costos d'adquisició: IVA o ITP (6-10%), notari, registre, agència (2-3%).
  • Costos de manteniment: IBI, comunitat, assegurança, reparacions (1-2% anual del valor).
  • Desocupació: la propietat no sempre es lloga.
  • Gestió activa: Requereix temps i dedicació, a diferència d'un fons indexat.
  • Il·liquiditat: Vendre una propietat pot trigar mesos i comporta costos de transacció elevats.

Un cop descomptats aquests costos, el rendiment real net dels immobles residencials a Espanya és comparable al de les accions, però amb molta menys liquiditat i una càrrega de gestió més gran. El sector immobiliari és una classe d'actius legítima, però no és inherentment superior als fons indexats: simplement té característiques diferents.

Comparació: Totes les classes d'actius vs inflació

Classe d'actius Rendiment nominal mitjà Rendiment real mitjà Volatilitat Liquiditat Horitzó recomanat
S&P 500~10% anual~7% anualAltAlt10+ anys
MSCI World~8-9% anual~5-6% anualAltAlt10+ anys
Bons governamentals~3-4% anual~0-1% anualBaix-MitjàAlt1-7 anys
Or~8% anual*~3-4% anual*AltAltDiversificació
Béns immobles (EN)~5-7% anual~2-4% anualMitjansBaix10+ anys
Dipòsits / Factures~2-4% anual~0-1% anualMolt baixAlt0-2 anys
Inflació (referent)~2-3% anual0% (aquesta és la referència)———

*Rendibilitat de l'or calculada des de 1971 (fi de l'estàndard or). Inclou períodes de gran variabilitat: rendiment real negatiu 1980-2000; 2000-2026 molt positiu.

La taula deixa clara la jerarquia històrica: les accions globals són la classe d'actius amb els rendiments reals més alts a llarg termini, però també amb la volatilitat més alta a curt i mitjà termini. Els bons i els dipòsits preserven el capital amb menor risc però amb prou feines superen la inflació en termes reals. L'or és una cobertura, no una font de rendiments previsibles.

Com utilitzar aquestes dades per planificar

Conèixer les declaracions històriques no és suficient: cal saber com aplicar-les correctament per no cometre errors de planificació.

Utilitza rendiments reals conservadors

Per a qualsevol projecció financera, treballa sempre amb el rendiment real (descomptant la inflació), no amb el nominal. I dins del rendiment real, utilitza valors conservadors, no les mitjanes històriques màximes:

  • Accions globals: utilitza un 4-5% real anual com a suposició conservadora (la mitjana històrica és més alta, però els períodes passats no es repetiran necessàriament).
  • Cartera mixta 60/40 (60% RV, 40% renda fixa): utilitza un 2-3% real anual.
  • Bonificacions i dipòsits: Utilitza un 0-1% real anual.

El risc de la seqüència de retorn

Un concepte fonamental que les dades històriques mitjanes no capturen és el risc de seqüència de rendiments. En la fase d'acumulació (quan hi poses diners), una mala ratxa inicial té menys impacte perquè encara compres accions barates. Però en la fase de jubilació, una caiguda brusca en els primers anys pot devastar la riquesa fins i tot si la mitjana a llarg termini és positiva.

Per exemple: si et vas jubilar el 2000 amb 100.000 € al S&P 500 i vas retirar 5.000 € anualment, la caiguda del 49% entre 2000 i 2002 i la caiguda del 55% entre 2008-2009 podrien haver esgotat la teva cartera molt abans del previst, fins i tot si la mitjana dels últims 30 anys fos positiva.

La solució clàssica és mantenir un coixí de liquiditat equivalent a 2-3 anys de despeses en efectiu o bons a curt termini durant la fase de retirada, de manera que no et vegis obligat a vendre accions en un moment de declivi.

No extrapolis màxims històrics

La dècada 2010–2019 va ser excepcional per a les accions: tipus d'interès en mínims històrics, una gran flexibilització quantitativa i el domini global de les grans empreses tecnològiques americanes. Utilitzar aquella dècada com a referència per planificar els propers 30 anys és un error.

De manera similar, el rendiment de l'or entre 2020 i 2025 ha estat extraordinari a causa de factors geopolítics específics. No extrapolis pics excepcionals: treballa amb mitjanes llargues i supòsits conservadors.

Projecta el creixement de la teva cartera amb diferents rendiments:

→ Calculadora d'interessos compostos

Calcula quant has d'estalviar al mes per assolir el teu objectiu:

→ Simulador d'Estalvi

Preguntes freqüents

Quin rendiment anual és realista esperar d'un fons indexat global?

Un rendiment nominal del 7-9% anual és el referent històric per a un fons indexat global (MSCI World o S&P 500). En termes reals – descomptant la inflació del 2-3% – el rendiment esperat és del 4-6% anual. Per a una planificació financera conservadora, utilitza un 4-5% en termes reals. Recorda que aquesta és una mitjana a llarg termini: hi haurà anys de +20% i anys de −30%.

El S&P 500 ha perdut mai diners a llarg termini?

No hi ha cap període consecutiu de 20 anys en què el S&P 500 hagi generat rendiments negatius en termes nominals des de la seva creació. El pitjor període de 20 anys va ser 1929–1948 (incloent-hi el crac de 1929 i la Segona Guerra Mundial), amb rendiments positius però modestos. Com més llarg és l'horitzó temporal, menor és la probabilitat històrica de pèrdues.

Per què l'or no és una bona inversió a llarg termini?

L'or no genera ingressos (dividends, lloguers, cupons): el seu únic retorn prové de l'apreciació del preu. A llarg termini, el seu rendiment real és d'aproximadament l'1-2% anual, similar a la inflació. A més, té períodes molt llargs de rendiments reals negatius (1980–2000). El seu valor real és com a cobertura en períodes d'incertesa i deflació extremes, no com a motor de creixement de la riquesa. Una assignació del 5-10% de la cartera com a diversificació té sentit; més que això, difícilment.

Vegeu també

Team ElCálculoeskutik Eguneratua: 2026ko uztaila

Finantza merkatuen errendimendu historikoa: zer espero daitekeen

Inbertitu aurretik, ondo jakitea aktibo klase nagusiek historian zehar zer ekarri duten: akzioak, bonuak, urrea eta higiezinak. Gida honek datu errealak biltzen ditu, itzulera nominal eta errealen arteko aldea azaltzen du, eta nola erabili planifikatzeko modu adimentsuan erakusten du.

Artikulu hau informaziozkoa da. Datu historikoek ez dute etorkizuneko itzulerak bermatzen.

Zergatik ikertu irabazien historikoa

Iraganeko errendimenduak ez du etorkizuneko errendimendua bermatzen — ohartarazpen hau inbertsio prospektu guztietan agertzen da, eta egia da. Baina finantza-merkatuen historia da proiekzioak egiteko erreferentzia objektibo bakarra. Ez ikustea mapa begiratu gabe bidaia bat planifikatzea bezalakoa da.

Warren Buffett, historiako inbertitzaile arrakastatsuenetako bat, hamarkadetan zehar defendatu du AEBetako — eta mundu mailako — akzioak direla aberastasuna sortzeko ibilgailu indartsuena inbertitzaile arruntarentzat. John Bogle, Vanguard-en sortzailea eta indize funtsaren asmatzailea, urrunago joan zen: erakutsi zuen kudeatzaile aktibo gehienek ez dutela merkatua garaitzen epe luzean tasen ondoren, eta indize zabalean kostu baxuetan inbertitzea estrategia estatistikoki arrakastatsuena izateko aukera handiena duela.

Mundu osoan milioika pertsonak gaur egun duten inbertsio pasiboaren filosofia datu historiko sendo batean oinarritzen da: S&P 500 urtean %10 inguru itzuli du sortu zenetik, eta 1970etik %8-9 inguru MSCI World nominala. Zenbaki hauek ez dira promesak, baina finantza plan errealista bat eraikitzeko erreferentzia onena dira.

Iragana erreferentzia gisa erabiltzeak ez du esan nahi garai onenak extrapolatzea. Zuhurtziak benetako itzulera kontserbadoreekin lan egitea eskatzen du, ez gailur historikoekin.

The S&P 500: AEBetako akzio erreferentzia

S&P 500 da Estatu Batuetako 500 enpresa handienak merkatu kapitalizazioaren arabera biltzen dituen indizea. Apple, Microsoft, Amazon, Alphabet eta Berkshire Hathaway bezalako enpresak barne hartzen ditu. Bertan inbertituz, AEBetako ekonomiaren hazkundean modu dibertsifikatuan parte hartzen duzu.

Datu historikoak erakargarriak dira. 1928tik, S&P 500 urteko batez besteko itzulera nominala %10ekoa izan da. Benetako terminoetan – epe horretako %3ko batez besteko inflazioa kontuan hartuta – benetako itzulkina %7 ingurukoa da. Honek esan nahi du duela 30 urte inbertitutako 10.000 € funts batean, S&P 500 hori erreplikatzen zuen funts batean, gaur egun 174.000 euro inguru balio izango luketela.

S&P 500 hamarkadetan

HamarkadaUrteko errentagarritasuna (nominala)Atzealdea
1950–1959+19,4 %Gerraosteko berreraikuntza, industria gorakada
1960–1969+7,8 %Lankidetza bikaina, hasi Vietnam
1970–1979+5,9 %Estagflazioa, petrolio krisia
1980–1989+17,5 %Desinflazioa, teknologia hasierako gorakada
1990–1999+18,2 %Dot-com burbuila, globalizazioa
2000–2009−0,9%Dot com burbuila + krisia 2008 (hamarkada galdua)
2010–2019+13,6 %Berreskurapena, QE, teknologia gorakada
2020–2025+14,2 %Covid, suspertze fiskalak, AI

Hamarkada txarrena 2000–2009 izan zen, urteko batez besteko itzulera −0,9%arekin: dotcom burbuila lehertu zen 2000–2002an eta 2008ko krisi finantzario globala hamar urteko epe berean bat egin zuten. Onena 1990–1999 izan zen, +18,2 % teknologia burbuila bultzatuta.

Epe luzerako inbertitzailearentzat garrantzitsuena: ez da 20 urte jarraian epean S&P 500 itzulera negatiborik eman nominalki. Erregistroan dagoen 20 urteko epe txarrena 1929–1948 izan zen (1929ko krisiaren eta Bigarren Mundu Gerraren barne), eta oraindik positiboa izan zen. Zenbat eta denbora luzeagoa izan, orduan eta txikiagoa da galeraren probabilitate historikoa.

The MSCI World: Garatutako Merkatu Globalak

MSCI World inbertitzaileentzako erreferentzia indizea da, herrialde garatuetako akzio globaletan dibertsifikatu nahi dutenentzat. 23 herrialdetako 1.500 enpresa inguru biltzen ditu, Estatu Batuetan (indizearen %65-70 inguru) pisu handiagoarekin, eta ondoren Japonia, Erresuma Batua, Frantzia, Kanada eta Alemania.

1970ean sortu zenetik, MSCI World urteko batez besteko itzulera nominala %8-9 ingurukoa izan da. Benetako terminoetan, herrialde garatuetan inflazioa kontuan hartuta, benetako itzulera urteko %5-6 ingurukoa da.

S&P 500-rekin alderatuta, MSCI World dibertsifikazio geografiko handiagoa eskaintzen du, eta horrek teoriaren arabera merkatu bakarrean kontzentrazio arriskua murrizten du. Hala ere, AEBetako enpresen pisu nagusia indizean kontuan hartuta, bi horien arteko korrelazioa oso handia da (0,95 inguruan). Praktikan, biak modu oso antzekoan mugitzen dira, S&P 500 MSCI World gaindituz AEBetako ekonomiaren indar garaian.

MSCI World horren aldakortasuna antzekoa da S&P 500: merkatu hartze larrietan %30-50eko jaitsierak posible dira (2008an eta 2020ko martxoan gertatu zen). Mundu mailako akzioetan inbertitzeko gomendatutako gutxieneko horizontea gutxienez 10 urtekoa da.

Errenta finkoa: gobernu bonuak

Gobernu bonuak gobernuek beren burua finantzatzeko emandako zor-tresnak dira. Inbertitzaileak dirua maileguan ematen dio gobernuari, kupoi periodiko baten eta epealdian kapitalaren itzulketa trukean. Dibertsifikatutako portafolio barruan arrisku txikieneko aktibo klase gisa hartzen dira.

Haien errentagarritasun erreala – inflazioa kontuan hartu ondoren – historikoki baxua izan da, batez ere azken hamarkadan. 2012 eta 2021 artean, euroguneko interes-tasak oso baxuak edo negatiboak izan ziren, eta horrek Alemaniako gobernu bonuak (bund) eta Espainiako bonuak beren balio nominaletik gora merkaturatzea eragin zuen, errentagarritasun erreal negatiboak eskainiz.

Erreferentzia historikoko errentagarriak (10 urteko bonuak)

UrteaEspainiako 10 urteko bonuaAlemaniako Bund 10 urtekoAEBetako Ogasuna 10 urte
20104,2 %2,8 %3,3 %
20125,8 %1,6 %1,8 %
20151,7 %0,5 %2,3 %
20181,4 %0,2 %3,0 %
20210,4 %−0,4%1,5 %
20233,8 %2,7 %4,5 %
20263,2 %2,2 %4,2 %

Kalitate handiko bonuen errentagarritasun erreal historikoa (Alemania, AEB) urteko epe luzerako %0-1 izan da. Espainiako bonuek bandaren aldean bande positiboa eskaini dute herrialdearen arrisku-primagatik, baina baita arrisku handiagoarekin ere, 2012ko zor soberanoaren krisian (10 urteko bonu 6tik gorakoa).

Bonuen rola dibertsifikatutako portafolio batean ez da akzioak gainditzea: mundu mailako aldakortasuna murriztea eta hartz-merkatuetan babesle gisa jardutea baizik. Krisi ekonomiko larrietan, kalitate handiko bonuek (segurtasunera ihes egitea) prezioa igotzen dute burtsak jaisten direnean, eta horrek desorekazio partziala ematen du.

Urrea: estaldura historikoa, ez errentagarritasunaren bultzatzailea

Urrea agian inbertitzaile indibidualek gehien gaizki ulertzen duten aktiboa da. Nixonek 1971n dolarraren bihurketa urre bihurtzea eten zuenetik, metal preziatua $35/oz inguruan negoziatu da, $3,000/oz baino gehiagora 2026rako. Hori urteko itzulera nominal gutxi gorabehera %8koa da 1971 eta 2026 artean.

Hala ere, epe berean metatutako inflazioa baztertuz gero, urrearen errentagarritasun erreala urteko %3-4 ingurukoa da. Eta kalkulu honek errealitate garrantzitsu bat ezkutatzen du: urreak oso epe luzeak ditu errentagarritasun negatibo negatiboekin. 1980 eta 2000 artean, urreak bere balioaren %70 baino gehiago galdu zuen benetako terminoetan. 1980ko gailurrean urrea erosi zuen inbertitzaile batek 25 urte baino gehiago beharko zituen bere erosketa-ahalmena berreskuratzeko.

Urrearen aktibo gisa duen ezaugarri nagusiak hauek dira:

  • Ez du diru-sarrerarik sortzen: akzioek (dibidenduak), bonuak (kupoiak) edo higiezinak (alokairuak) ez bezala, urreak ez du diru-fluxurik sortzen. Bere itzulera bakarra etorkizunean norbaitek gehiago ordaintzeagatik dator.
  • Aldakortasun handia: Urrearen prezioa urtean %30-40 jaitsi edo igo daiteke. Ez da aktibo egonkorra.
  • Krisi muturrekoen estaldura: historikoki deflazio, gerra eta ziurgabetasun handiko garaietan gora egin du, finantza aktibo konbentzionalak erortzen direnean. 2008an, 2020ko COVID-19 garaian eta 2022-2025eko gatazka geopolitikoetan bikain aritu zen.

Finantza plangintzan gomendio estandarra da ez dela urrezko portafolioaren %5-10 gainditu, dibertsifikazio eta egoera muturrekoen aurkako babes gisa, ez itxaropeneko itzulpenen bultzatzaile gisa.

Espainian etxebizitza higiezinak

Higiezina da Espainiako inbertitzailearen aktibo klase gogokoena, baina askotan osorik aztertzen da. Etxebizitzaren benetako errentagarritasuna kalkulatzeko, bi osagai gehitu behar dira: prezioaren berrikuspena eta alokairuaren errentagarritasuna.

Espainiako metro koadroko batez besteko prezioa 2007an izan zen gailurra (Etxebizitza Ministerioaren arabera 2.100 €/m² inguru), 2014an 1.300 €/m²-ra jaitsi zen (%38ko jaitsiera bat) eta ordutik aurreko mailak gainditu ditu hainbat eremutan, batez ere Madrilen, Bartzelonan eta probintziako hiriburuetan, turismo presioarekin.

Ziklo luze osoa kontuan hartuta (1985–2026), Espainiako etxebizitzen prezioen balio nominala urtean %3-4 ingurukoa izan da. Alokairu gordinaren errentagarritasuna (kapitalaren %3-4 inguru) gehituz, epe luzerako itzulera nominala urteko %5-7 bitartekoa da.

Hala ere, akzioekin konparazioak higiezinen benetako kostuak egokitu behar ditu:

  • Erosketa kostuak: BEZ edo ITP (6-10%), notarioa, erregistroa, agentzia (2-3%).
  • Mantentze-gastuak: IBI, komunitatea, aseguruak, konponketak (urtean balioaren %1-2).
  • Hutsunea: jabetza ez da beti alokairuan egoten.
  • Kudeaketa aktiboa: Denbora eta dedikazioa eskatzen du, indize funts batek ez bezala.
  • Likidezia eza: Etxebizitza bat saltzea hilabeteak iraun dezake eta transakzio kostu altuak ditu.

Kostu hauek deskontatu ondoren, Espainian etxebizitza higiezinen errentagarritasun garbia akzioena bezalakoa da, baina likidezia askoz txikiagoa eta kudeaketa karga handiagoarekin. Higiezina aktibo klase legitimoa da, baina ez da berez indize funtsak baino hobea: ezaugarri desberdinak ditu.

Konparazioa: Aktibo klase guztiak vs inflazioa

Aktibo Klasea Batez besteko itzulera nominala Errentagarritasun erreal ertaina Aldakortasuna Likidezia Gomendatutako horizontea
S&P 500~%10 urtean~%7 urteanGoi mailakoaGoi mailakoa10+ urte
MSCI World~%8-9 urtean~%5-6 urteanGoi mailakoaGoi mailakoa10+ urte
Gobernu bonuak~3-4% urtean~0-%1 urteanBaxu-ErtainaGoi mailakoa1-7 urte
Urrea~%8 urtean*~3-4% urtean*Goi mailakoaGoi mailakoaDibertsifikazioa
Higiezinak (EN)~5-7% urtean~%2-4 urteanKomunikabideakBaxua10+ urte
Gordailuak / Fakturak~%2-4 urtean~0-%1 urteanOso baxuaGoi mailakoa0-2 urte
Inflazioa (erreferentzia)~%2-3 urtean0% (hau da erreferentzia)———

*1971tik aurrera kalkulatutako urrezko errentagarritasuna (urrezko estandarraren amaiera). Aldakortasun handiko garaiak barne hartzen ditu: 1980-2000 itzulera erreal negatiboa; 2000-2026 oso positiboa.

Taulak hierarkia historikoa argi uzten du: akzio globalak dira epe luzerako errentagarritasun erreal handiena duten aktibo klasea, baina baita epe labur eta ertainean aldakortasun handiena ere. Bonuak eta gordailuak arrisku txikiagoko kapitala gordetzen dute, baina inflazioa ia gainditzen dute benetako terminoetan. Urrea babesa da, ez itzulera aurreikusgarrien iturria.

Nola erabili datu hauek planifikatzeko

Itzulera historikoak ezagutzea ez da nahikoa: nola aplikatu behar diren ondo jakin behar duzu, planifikazio akatsak ez egiteko.

Erabili errentagarri erreal kontserbadoreak

Edozein proiekzio finantzariorako, beti lan egin errentagarritasun errealarekin (inflazioa deskontuan hartuta), ez nominalarekin. Eta errentagarritasun errealaren barruan, erabili balio kontserbadoreak, ez batez besteko historiko maximoak:

  • Mundu mailako akzioak: erabili urteko %4-5 erreal kontserbadore gisa (batez besteko historikoa handiagoa da, baina iraganeko aldiak ez dira beti errepikatuko).
  • 60/40 nahasketa portafolioa (60% RV, %40 errenta finkoa): urtean %2-3 erreal erabiltzen du.
  • Bonusak eta gordailuak: Erabili urtean %0-1 erreal.

Itzulera-sekuentziaren arriskua

Oinarrizko kontzeptu bat, batez besteko datu historikoek ez dutena jasotzen , itzulkinen sekuentzia arriskua da. Metaketa fasean (dirua sartzen ari zarenean), hasierako txar batek eragin txikiagoa du, oraindik akzio merkeak erosten ari zarelako. Baina erretiro fasean, lehen urteetan beherakada nabarmenak aberastasuna suntsitu dezake, nahiz eta epe luzerako batez bestekoa positiboa izan.

Adibidez: 2000. urtean 100.00 S&P 500 0 € erretiratu bazinen eta urtean 5.000 € atera bazenuen, 2000 eta 2002 arteko %49ko jaitsiera eta 2008-2009 bitarteko %55eko jaitsiera zure portafolioa askoz lehenago agortu zezakeen, nahiz eta 30 urteko batez bestekoa positiboa izan.

Irtenbide klasikoa da likidezia buffer bat mantentzea, 2-3 urteko diru edo bonu gastuen baliokidea, ateratze fasean, beherakada garaian akzioak saldu behar ez izateko.

Ez atera inoizko goi-mailako goi-mailak

2010–2019 hamarkada akzioentzat berezia izan zen: interes-tasak historikoki baxuak, arintze kuantitatibo masiboa eta AEBetako teknologia enpresa handien nagusitasun globala. Hamarkada hori hurrengo 30 urteetarako planaren erreferentzia gisa erabiltzea akatsa da.

Era berean, urrearen itzulera 2020-2025ean izugarria izan da faktore geopolitiko zehatz batzuengatik. Ez extrapolatu gailur bereziak: lan egin batez besteko luzeekin eta suposizio kontserbadoreekin.

Zure portafolioaren hazkundea errentagarritasun desberdinekin proiektatu:

→ Interes Konposatuaren Kalkulagailua

Kalkulatu zenbat aurreztu behar duzun hilabetean zure helburua lortzeko:

→ Aurrezki Simulagailua

Maiz Egindako Galderak

Zein urteko errentagarritasun errealista da mundu mailako indize funts batetik?

Urteko %7-9ko itzulera nominala da mundu mailako indize funts baten erreferentzia historikoa (MSCI World edo S&P 500). Benetako terminoetan – inflazioa %2-3 deskontuan hartuta – itxaropena urteko %4-6koa da. Finantza planifikazio kontserbadorerako, erabili %4-5 benetako terminoetan. Gogoratu hau epe luzeko batez bestekoa dela: +20% urteak eta −30% urteak egongo dira.

Epe luzera S&P 500 inoiz dirua galdu al du?

Ez 20 urteko epe jarraian S&P 500 hasieratik itzulera negatiborik sortu duenik. 20 urteko epe txarrena 1929–1948 izan zen (1929ko krisiaren eta Bigarren Mundu Gerraren barne), itzulera positibo baina apalekin. Zenbat eta denbora luzeagoa izan, orduan eta txikiagoa da galeraren probabilitate historikoa.

Zergatik ez da urrea epe luzerako inbertsio ona?

Urreak ez du diru-sarrerarik sortzen (dibidenduak, alokairuak, kupoiak): bere itzulera bakarra prezioaren igoeratik dator. Epe luzera, bere benetako itzulera urteko %1-2 ingurukoa da, inflazioaren antzekoa. Gainera, oso denbora luze eta negatiboak ditu (1980–2000). Bere benetako balioa ziurgabetasun eta deflazio handiko garaietan babes gisa da, ez aberastasunaren hazkundearen motor gisa. Portafolioaren %5-10 dibertsifikazio gisa banatzea zentzuzkoa da; hori baino gehiago, ia ez.

Ikusi ere

By ElCálculo Team Updated: July 2026

Historical returns of financial markets: what to expect

Before investing, it pays to understand what major asset classes have historically delivered: equities, bonds, gold and real estate. This guide brings together real data, explains the difference between nominal and real returns, and shows how to use them for prudent financial planning.

This article is for informational purposes only. Historical data does not guarantee future returns.

Why study historical returns

Past performance does not guarantee future results — this disclaimer appears in every investment prospectus and it is true. But the historical record of financial markets is the only objective reference available for making projections. Ignoring it is like planning a trip without ever looking at a map.

Warren Buffett has spent decades arguing that equities — particularly broad US and global indices — are the most powerful vehicle for long-term wealth creation for the ordinary investor. John Bogle, founder of Vanguard and inventor of the index fund, went further: he demonstrated that the vast majority of active managers fail to beat the market over the long term after fees, and that investing in a broad index at low cost is the strategy with the highest statistical probability of success.

The passive investing philosophy now embraced by tens of millions of people worldwide rests on one solid historical fact: the S&P 500 has returned approximately 10% nominal per year since its inception, and the MSCI World around 8-9% nominal since 1970. These are not promises, but they are the best available reference for building a realistic financial plan.

Using the past as a reference does not mean extrapolating the best periods. Prudence requires working with conservative real returns, not historical peaks.

The S&P 500: the benchmark for US equities

The S&P 500 is the index of the 500 largest US-listed companies by market capitalisation. Investing in it provides diversified exposure to the growth of the American economy through companies like Apple, Microsoft, Amazon, Alphabet and Berkshire Hathaway.

The historical data is compelling. Since 1928, the S&P 500 has delivered an average annual nominal return of approximately 10%. In real terms — adjusting for average inflation of around 3% over that period — the real return is around 7% per year. This means €10,000 invested 30 years ago in an S&P 500 index fund would today be worth approximately €174,000 in nominal terms.

S&P 500 returns by decade

DecadeAnnualised return (nominal)Context
1950–1959+19.4%Post-war reconstruction, industrial boom
1960–1969+7.8%Great Society, Vietnam escalation
1970–1979+5.9%Stagflation, oil crisis
1980–1989+17.5%Disinflation, early tech boom
1990–1999+18.2%Dot-com bubble, globalisation
2000–2009−0.9%Dot-com crash + 2008 crisis (lost decade)
2010–2019+13.6%Recovery, QE, tech dominance
2020–2025+14.2%Covid, fiscal stimulus, AI boom

The worst decade was 2000–2009, with an average annual return of −0.9%: the dot-com crash in 2000–2002 and the global financial crisis of 2008 overlapped in the same ten-year window. The best was 1990–1999 at +18.2%, driven by the tech bubble.

The most important data point for the long-term investor: there is no 20-year consecutive period in which the S&P 500 has delivered a negative return in nominal terms (since its creation). The worst 20-year period on record was 1929–1948, which still produced a positive — if modest — return. The longer your time horizon, the lower the historical probability of loss.

MSCI World: developed global markets

The MSCI World is the benchmark index for investors seeking diversified exposure to developed-market equities. It covers approximately 1,500 companies across 23 countries, with the United States representing roughly 65-70% of the index, followed by Japan, the UK, France, Canada and Germany.

Since its inception in 1970, the MSCI World has delivered an average annual nominal return of approximately 8-9%. In real terms, adjusting for inflation in developed economies, the real return is around 5-6% per year.

Compared to the S&P 500, the MSCI World offers greater geographical diversification, theoretically reducing single-market concentration risk. However, given the dominant weight of US companies in the index, the correlation between the two is very high (around 0.95). In practice, both move in very similar ways, with the S&P 500 outperforming the MSCI World during periods of US economic strength.

The volatility of the MSCI World is similar to that of the S&P 500: drawdowns of 30-50% in severe bear markets are possible (as seen in 2008 and March 2020). The minimum recommended horizon for investing in global equities is at least 10 years.

Fixed income: government bonds

Government bonds are debt instruments issued by governments to fund their spending. The investor lends money to the government in exchange for a periodic coupon and repayment of the principal at maturity. They are considered the lowest-risk asset class within a diversified portfolio.

Their real return — after inflation — has historically been low, especially over the past decade. Between 2012 and 2021, euro area interest rates remained at ultra-low or even negative levels, causing German Bund and Spanish bond prices to trade above par, offering negative real yields.

Reference 10-year government bond yields

YearSpain 10YGerman Bund 10YUS Treasury 10Y
20104.2%2.8%3.3%
20125.8%1.6%1.8%
20151.7%0.5%2.3%
20181.4%0.2%3.0%
20210.4%−0.4%1.5%
20233.8%2.7%4.5%
20263.2%2.2%4.2%

The long-run real return of high-quality sovereign bonds (Germany, USA) has been around 0-1% real per year. The role of bonds in a diversified portfolio is not to beat equities: it is to reduce overall volatility and act as a buffer in bear markets. In severe recessions, high-quality bonds (flight to safety) tend to rise in price when equities fall, providing partial decorrelation.

Gold: historical hedge, not a growth engine

Gold is perhaps the most misunderstood asset class among retail investors. Since Nixon suspended dollar-gold convertibility in 1971, the precious metal has risen from around $35/oz to above $3,000/oz in 2026. That represents an approximate nominal annual return of 8% between 1971 and 2026.

However, adjusting for inflation over the same period, the real return of gold is approximately 3-4% per year. And this figure conceals an important reality: gold has very long periods of negative real returns. Between 1980 and 2000, gold lost more than 70% of its value in real terms. An investor who had bought gold at the 1980 peak would have taken more than 25 years to recover their purchasing power.

The key characteristics of gold as an asset:

  • No income generation: unlike equities (dividends), bonds (coupons) or real estate (rents), gold produces no cash flow. Its only return comes from someone paying more for it in the future.
  • High volatility: the gold price can fall or rise 30-40% in a single year. It is not a stable asset.
  • Hedge in extreme crises: historically it rises during deflation, wars and extreme uncertainty, when conventional financial assets collapse. It performed well in 2008, during the COVID-19 shock of 2020, and amid geopolitical conflicts in 2022–2025.

The standard recommendation in financial planning is to limit gold exposure to 5-10% of the portfolio at most, as diversification and a hedge against extreme scenarios, not as a primary growth driver.

Residential real estate in Spain

Real estate is the favourite asset class of the Spanish investor, but it is often analysed incompletely. Calculating the true return of property requires adding two components: price appreciation and rental income.

The average price per square metre in Spain peaked in 2007 at around €2,100/m² (Ministry of Housing data), fell to €1,300/m² in 2014 (a drop of 38%) and has since recovered to above pre-crisis levels in many areas, especially Madrid, Barcelona and provincial capitals with high tourist demand.

Considering the full long cycle (1985–2026), the nominal price appreciation of Spanish residential property has been approximately 3-4% per year. Adding gross rental yield (around 3-4% in major cities), the total nominal long-term return is around 5-7% per year.

However, comparison with equities requires adjusting for the real costs of property ownership:

  • Acquisition costs: VAT or stamp duty (6-10%), notary, land registry, management fees (2-3%).
  • Ongoing costs: property tax (IBI), community fees, insurance, maintenance (1-2% of value per year).
  • Vacancy: the property is not always tenanted.
  • Active management: requires time and effort, unlike an index fund.
  • Illiquidity: selling a property can take months and involves high transaction costs.

Once these costs are factored in, the net real return of Spanish residential real estate is broadly comparable to equities, but with much lower liquidity and a much higher management burden. Real estate is a legitimate asset class, but not inherently superior to index funds — it simply has different characteristics.

Full comparison: all asset classes vs inflation

Asset class Average nominal return Average real return Volatility Liquidity Recommended horizon
S&P 500~10% p.a.~7% p.a.HighHigh10+ years
MSCI World~8-9% p.a.~5-6% p.a.HighHigh10+ years
Government bonds~3-4% p.a.~0-1% p.a.Low-MediumHigh1-7 years
Gold~8% p.a.*~3-4% p.a.*HighHighDiversification
Real estate (Spain)~5-7% p.a.~2-4% p.a.MediumLow10+ years
Deposits / T-bills~2-4% p.a.~0-1% p.a.Very lowHigh0-2 years
Inflation (reference)~2-3% p.a.0% (the benchmark)———

*Gold return calculated from 1971 (end of the gold standard). Includes periods of extreme variability: negative real returns 1980–2000; strongly positive 2000–2026.

The table establishes a clear hierarchy: global equities are the asset class with the highest long-term real return, but also the highest short-to-medium-term volatility. Bonds and deposits preserve capital with lower risk but barely beat inflation in real terms. Gold is a hedge, not a source of predictable returns.

How to use this data for planning

Knowing historical returns is not enough — you need to apply them correctly to avoid planning errors.

Use conservative real returns

For any financial projection, always work with real returns (inflation-adjusted), not nominal ones. And within real returns, use conservative values, not historical averages at their peak:

  • Global equities: use 4-5% real per year as a conservative assumption (the historical average is higher, but past periods may not repeat).
  • 60/40 portfolio (60% equities, 40% bonds): use 2-3% real per year.
  • Bonds and deposits: use 0-1% real per year.

Sequence of returns risk

A fundamental concept that average historical data does not capture is sequence of returns risk. During the accumulation phase (when you are adding money), a bad initial run has less impact because you keep buying cheap units. But during the withdrawal phase (retirement), a sharp fall in the early years can devastate a portfolio even if the long-run average is positive.

For example: if you retired in 2000 with €100,000 in the S&P 500 and withdrew €5,000 per year, the 49% drop in 2000–2002 and the 55% crash in 2008–2009 could have exhausted your portfolio well ahead of schedule, even though the 30-year average return was positive.

The classic solution is to maintain a liquidity buffer equivalent to 2-3 years of expenses in cash or short-term bonds during the withdrawal phase, to avoid being forced to sell equities at a low point.

Do not extrapolate historical peaks

The 2010–2019 decade was exceptional for equities: interest rates at historical lows, massive quantitative easing, and the global dominance of US big tech. Using that decade as the basis for planning the next 30 years is a mistake.

Similarly, gold's performance in 2020–2025 has been extraordinary due to specific geopolitical factors. Do not extrapolate exceptional peaks: work with long-run averages and conservative assumptions.

Project your portfolio growth at different return rates:

→ Compound interest calculator

Calculate how much you need to save each month to reach your goal:

→ Savings simulator

Frequently asked questions

What annual return is realistic to expect from a global index fund?

A nominal return of 7-9% per year is the historical benchmark for a global index fund (MSCI World or S&P 500). In real terms — adjusting for inflation of 2-3% — the expected return is 4-6% per year. For conservative financial planning, use 4-5% real. Remember this is a long-run average: there will be years of +20% and years of −30%.

Has the S&P 500 ever lost money over the long term?

There is no 20-year consecutive period in which the S&P 500 has delivered a negative nominal return since its creation. The worst 20-year period on record was 1929–1948 — which included the Great Crash and the Second World War — yet still produced a positive, if modest, return. The longer your time horizon, the lower the historical probability of loss.

Why is gold not a good long-term investment?

Gold generates no income (dividends, rents, coupons): its only return comes from price appreciation. Over the long term, its real return is around 1-2% per year — roughly in line with inflation. It also has very long periods of negative real returns (1980–2000). Its real value is as a hedge during extreme uncertainty and deflation, not as an engine of wealth growth. An allocation of 5-10% of the portfolio for diversification makes sense; more than that, rarely.

See also